CARLES MARIGÓ

Carles Marigó, piano

 

Carles Marigó és un músic polifacètic; la seva inquietud l’ha dut a treballar com a intèrpret, compositor, arreglista i educador musical, en projectes de música clàssica, jazz, funky, música tradicional, pintura i teatre, girant sempre al voltant de la interpretació, la creativitat i la improvisació musicals. Nascut l’any 1986, Carles Marigó és llicenciat en interpretació musical en l’especialitat de piano a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Va cursar la titulació amb Vladislav Bronevetsky i va aconseguir matrícula d’honor a piano i al projecte final de carrera. Becat pel Consell Nacional per la Cultura i les Arts (CoNCA), va ampliar la seva formació en el Conservatori de Moscou (Tchaikovsky Moscow State Conservatory), amb Irina Plotnikova, on l’any 2013 va obtenir el diploma en el Posgraduate Performance Course amb les màximes qualificacions.

 

Ha rebut classes de mestres com Nelson Goerner, Elsa Púppulo, Elisabeth Leonskaja, Barry Douglas, Christian Sacharias, Paul Badura-Skoda, Jacques Rouvier o María Jesús Crespo, entre d’altres. Ha rebut formació també en les matèries de jazz i improvisació de música clàssica amb músics com Xavier Dotras, Albert Bover, Ignasi Terraza, Juan de la Rubia i Emilio Molina. Ha rebut premis en concursos nacionals i internacionals, tant de piano com de composició (Eugènia Verdet, Ciutat de Manresa, Ricard Viñes, Joves Intèrprets de Piano de Catalunya, Rius i Virgili, entre d’altres). Ha participat en festivals com a solista i en grups de música de cambra a Espanya, Portugal, Holanda i Rússia. Actualment compagina la feina concertística amb la d’educador. És professor al Conservatori Superior de Música del Liceu i cap de departament de piano al Conservatori Professional del Liceu.

     

 “El piano de Marigó excel·lia en amplitud de so i claredat expositiva.”

NÚVOL

ÀLBUMS

CARLES MARIGÓ: MOMENTS

CD + LLIBRE + HD AUDIO

Àlbum en format físic i digital, amb un llibre de 40 pàgines amb textos de Toni Sala, Gabriela Montero i Emilio Molina en tres idiomes (anglès, espanyol i català).

Escoltava la segona improvisació, amb les campanetes, els repics, les boles metàl·liques rebotant a l’atzar, amb el guitarreig del piano. Vaig pensar en el valor i la musculatura de conversar amb Schubert i Rakhmàninov. Em va venir al cap un fragment de Houellebecq que havia llegit feia pocs dies, que ara transcric amb el llibre a davant: “L’estudi personal dels mestres antics és en el fons l’únic exercici que val la pena, i encara se’n pot prescindir. Si seguim Schopenhauer, la millor reforma possible de les escoles d’art consistiria simplement a tancar-les”. Que bé que toques, paio, vaig pensar, també. No és que amansis la fera de la música, sinó que més aviat t’hi has fet amic. No n’ets l’intèrpret (que és una paraula molt lletja), no n’ets l’intèrpret sinó l’acompanyant, com la llera pel riu. Toni Sala.

 

Marco Mezquida, pianista convidat

VIDEOS